Liffey

A+ A A-

Hi ha molts irlandesos que diuen que el gaèlic no serveix de res però no són del mateix parer els qui intenten cometre frau a l'hora d'obtenir un visat per treballar a Austràlia. Segons les autoritats del país austral, hi ha gent que es renova el passaport utilitzant la versió gaèlica del seu nom per tornar a sol·licitar un visat al que ja no tenen dret perquè l'havien obtingut utilitzant la versió anglesa del nom.

En la majoria de casos les dues versions es pronuncien d'una manera semblant, puix que la versió anglesa sol ser una transcripció fonètica de la versió irlandesa, però a l'hora d'escriure l'una no té res a veure amb l'altra. Així doncs, hi ha qui prova d'enredar les autoritats d'Immigració a fi d'obtenir un nou visat fent veure que no l'ha sol·licitat mai abans.

Tanmateix, el passat mes de febrer els australians van enviar un equip de funcionaris a Dublin per tal d'investigar el tema conjuntament amb les autoritats irlandeses tot i que de moment no se n'ha fet públic el resultat. El departament d'Afers Estrangers irlandès ha confirmat que està prenent mesures al respecte com afegir la versió anglesa del nom fins que l'interessat no demostri que ha estat utilitzant la versió gaèlica durant més de dos anys tot i que hi ha excepcions si es demostra que el canvi es sol·licita de bona fe.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/mc-6

Publicat a Societat

A la votació online per tal de decidir quines ciutats sortien a l'edició especial amb motiu del 80è aniversari del Monopoly Dublin no ha estat inclosa entre les 20 escollides per a l'ocasió, essent Belfast l'única ciutat irlandesa que ha passat el tall, però per tal de contrarestar aquest greuge recentment s'ha posat a la venda la versió en gaèlic del famosíssim joc de taula.

L'entitat responsable d'aquesta fita ha estat Glór na nGael i un dels seus membres, Eoghan Mac Cormaic, ha assegurat que un dels objectius de la iniciativa és normalitzar el gaèlic fent que la gent el parli i fins i tot hi cridi mentre passa una bona estona. A més tot queda a casa perquè la producció va a càrrec de la fàbrica Hasbro, situada a Waterford.

Entre les propietats on els jugadors poden caure o desenvolupar grans imperis immobiliaris hi ha els edificis dels parlaments, tant el del Nord a Stormont com la Leinster House al Sud. Les caselles més cares són la Teach an Phiarsaigh (el cottage de Patrick Pearse a Rosmuc, Comtat de Galway) i el GPO d'O'Connell Street (Dublin 1); en aquest darrer cas amb el valor afegit de celebrar-se el centenari dels Fets de Pasqua l'any vinent.

Font: Newstalk

URL curta: ves.cat/mcYC

Foto original

Publicat a Societat
Dimecres, 11 de març 2015 00:00

El context en gaèlic

Qualsevol persona que estudiï gaèlic i li pregunti al professor “com es diu això en gaèlic?” rep com a respostes habituals “això no es diu en gaèlic” o “depèn del context”. És aquest darrer cas el que ha fet canviar la traducció al gaèlic de la pregunta del proper referèndum sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe perquè depenent del context la seva aprovació, és a dir, permetre el matrimoni entre dues persones del mateix sexe, hauria pogut fer inconstitucional el matrimoni entre dues persones de sexe diferent.

URL curta: ves.cat/mco_

Publicat a Despatxos

La majoria d'agències i departaments que formen l'administració pública irlandesa no són capaces de complir les seves obligacions amb relació al gaèlic i moltes vegades intenten ignorar la Llei de Llengües Oficials del 2003, que estipula que qualsevol comunicació general cap a la ciutadania s'haurà de fer o únicament en gaèlic o en anglès i gaèlic.

La darrera infracció que ha arribat a les corts de justícia ha estat l'enviament d'uns fullets informatius sobre la Taxa de l'Habitatge. A excepció d'uns milers d'exemplars enviats en gaèlic als contribuents que han demanat de rebre qualsevol comunicació en aquesta llengua, la resta va rebre la versió on només hi havia l'explicació en anglès.

Potser per alguna altra cosa ningú no s'hauria queixat però amb la polèmica generada per aquesta taxa qualsevol excusa és bona per buscar les pessigolles a Hisenda. Així doncs, després de rebre diverses denúncies el Comissari Lingüístic va determinar que Hisenda havia incomplert el seu deure bilingüe enviant només la versió anglesa.

Per la seva banda, Hisenda va apel·lar a la decisió del Comissari adduint que la llei diu que s'ha d'enviar una versió bilingüe quan es comunica amb el públic en general i que, en aquest cas concret, els 1,7 milions de receptors no podien considerar-se públic en general perquè la informació anava adreçada a ciutadans de manera individual amb el seu nom i les paraules “Privat i Confidencial”.

L'advocat del Comissari Lingüístic va acceptar que cada carta era privada però que el fulletó que l'acompanyava era el mateix per a tothom i en aquests casos la llei diu que s'ha d’enviar en les dues llengües. Finalment l'Alta Cort va determinar que Hisenda havia incomplert la llei i li va ordenar d'enviar la versió bilingüe per a qualsevol comunicació que faci en el futur.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/mbS3

Publicat a Societat

Ja se sap que, massa sovint, l'administració pública irlandesa és incapaç d'atendre els ciutadans que volen fer una vida normal en gaèlic i per si no n'hi hagués prou amb això la tecnologia també hi posa el seu gra de sorra. El darrer episodi ha estat al departament d'Ensenyament, que ha recomanat als seus treballadors d'abstenir-se de fer servir el “fada”, un accent del gaèlic que allarga la vocal.

El departament va enviar un email el mes passat explicant que la utilització d'accents en el nom del titular d'un compte bancari al fitxer que s'envia al banc fa que el sistema no interpreti de manera correcta el caràcter i rebutgi el pagament. I no només hi ha problemes amb el “fada” sinó també amb altres caràcters com símbols que no són lletres com “&”, apòstrofs o punts.

Segons fonts d'Ensenyament, el fet de no poder escriure el nom o el cognom amb l'ortografia correcta ha generat malestar entre alguns treballadors, que pensen presentar una queixa formal al Comissari Lingüístic. Nogensmenys, aquesta situació no hauria de produir-se en el futur atès que un portaveu del departament ha assegurat que a mesura que es vagi renovant la tecnologia es procurarà que el nou software sigui compatible amb les particularitats del gaèlic.

Font: Herald

URL curta: ves.cat/maHx

Publicat a Societat

El ministre de Transport, Paschal Donohoe, s'ha compromès a estudiar el projecte sobre la igualtat entre anglès i gaèlic als rètols de la xarxa viària que havia rebut el vistiplau del seu predecessor, l'actual ministre de Sanitat Leo Varadkar. Donohoe encarregarà un informe a la National Roads Authority (NRA), que haurà de determinar si és factible equiparar les dues llengües.

Actualment a les zones que no són gaeltachtaí, és a dir, que no s'hi parla majoritàriament gaèlic, els rètols són bilingües però amb un tipus de lletra diferent que fa que la versió anglesa es pugui llegir millor. El possible canvi ve derivat d'una demanda de l'organització en defensa del gaèlic Conradh na Gaeilge (CnG).

El ministre ha recordat que el seu objectiu és la seguretat viària però que consultarà l'NRA abans de fer res. Per la seva banda i a fi d'evitar les crítiques dels que consideren qualsevol inversió en quelcom gaèlic una despesa inútil, la CnG ha proposat que els rètols igualitaris s'erigeixin a mesura que s'hagin de reemplaçar els existents, és a dir, que no hi hauria cap cost addicional.

Segons una enquesta encarregada pel portal de notícies en gaèlic www.tuairisc.ie i duta a terme per l'empresa Millward Brown, un 61% dels que van respondre van assegurar que els agradava la idea, essent els majors de 55 anys i els residents en zones rurals els més entusiasmats. Només un 22% s'hi oposen, xifra que a Dublin arriba fins al 27%.

Font: The Journal.ie

URL curta: ves.cat/l-lu

Foto original

Publicat a Societat
Dimarts, 16 de setembre 2014 00:00

Notícies online en gaèlic

La televisió pública RTÉ ha engegat un web que publicarà tots els seus continguts en gaèlic, tant locals, nacionals com internacionals. Aquest és un projecte conjunt entre el servei de notícies Nuacht RTÉ (televisió) i RTÉ Raidió na Gaeltachta, ambdós en gaèlic, i satisfà una vella reivindicació dels parlants de la llengua irlandesa. El centre d'operacions està situat a la població de Baile na hAbhann, a la Connemara (Comtat de Galway). El director general de la cadena, Noel Curran, ha afirmat que això demostra el compromís de la televisió pública amb el gaèlic i que no hi ha hagut cap cost addicional atès que s'ha fet amb una redistribució dels recursos humans ja existents. Vés a Nuacht RTÉ

Font: Irish Times

URL curta: scur.cat/CZB5KK

Publicat a Despatxos

Joe McHugh, el recentment nomenat ministre d'Estat d'Afers Gaèlics, va estrenar-se al càrrec amb certa polèmica atès que malgrat el seu nou càrrec no parlava fluidament la llengua irlandesa, fet que el va obligar a apuntar-se a un curset durant les vacances d'estiu per tal de millorar i poder ser capaç de mantenir una conversa amb els seus interlocutors de les Gaeltachtaí.

Quan semblava que la polèmica ja s'havia acabat ara torna a ser notícia per un error a l'hora de desviar les trucades del seu telèfon mòbil mentre participava a la Setmana del Patrimoni Nacional al comtat de Donegal. En lloc de desviar les trucades al telèfon d'un secretari del departament es van desviar, per error, al número de Patrick Ryan, un home de Waterford sense cap connexió amb el ministre.

Ryan va assegurar que no sabia qui era aquest Joe abans de començar a rebre trucades durant tot el dia, fins i tot de la sogra de McHugh, a qui l'home de Waterford va tallar en sec abans que li comencés a explicar qualsevol història. Finalment, parlant amb un dels que li van trucar va saber que Joe McHugh era ministre d'Estat d'Afers Gaèlics.

Una altra cosa que confirma que el ministre parla poc gaèlic és que cap de les trucades va ser en aquesta llengua però en cas que algú hi hagués parlat Ryan no l'hagués entès perquè ell tampoc la parla, això sí, aquest fet és una de les coses que més lamenta a la seva vida: no parlar la llengua nadiua del seu país. Per la seva banda el ministre va trucar-li per disculpar-se per les molèsties causades.

Font: Irish Independent

URL curta: scur.cat/GKZBKC

 

Publicat a Política

Sempre que es parla d'alguna notícia sobre el gaèlic hi ha una probabilitat molt alta que la cosa derivi cap a una situació surrealista que no se sap ben bé si n'hi ha per a riure o per a plorar i és que es demostra la precària situació per la que passa la que la Constitució defineix com a primera llengua de la República d'Irlanda.

El darrer capítol ha arribat amb el nomenament dels nous membres del govern després de la remodelació acordada entre el Taoiseach Enda Kenny i la nova líder del Labour, Joan Burton, amb l'anunci que el nou ministre d'Afers Gaèlics és Joe McHugh, diputat que tot i ser del comtat de Donegal no té fluïdesa a l'hora de parlar la llengua irlandesa.

Davant les crítiques rebudes per part de diversos diputats però especialment d'Eamon Ó Cuív, que durant el darrer govern del Fianna Fáil va ser ministre d'Afers Gaèlics, Enda Kenny ha assegurat que McHugh s'ha apuntat a un curset a Donegal i que quan l'acabi ja podrà debatre amb Ó Cuív a TG4, la televisió en gaèlic. McHugh substitueix en el càrrec Dinny McGinley, també de Donegal, que sí que parla gaèlic.

Ó Cuív ha dit que saber parlar gaèlic fluïdament hauria de ser un requisit obligatori per ocupar aquest càrrec. Cal dir que en pocs anys s'ha passat d'un extrem a l'altre i és que quan Ó Cuív era ministre va endegar un pla de gaelització de les Gaeltachtaí que va generar malestar fins i tot entre els habitants d'aquestes zones on es parla majoritàriament gaèlic.

El cas més sonat va ser el de Dingle, amb referèndum inclòs i a qui Ó Cuív va fer canviar el nom. Això va fer que, segons els empresaris de la zona, els turistes no hi arribessin perquè no reconeixen el nom en gaèlic; l’afer va ser conegut com a Dingle Dangle i hi va haver qui va alterar els rètols de les carreteres escrivint la forma anglesa a sobre de la gaèlica.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/lIyX

 

Publicat a Política

An Chéad Chath, que és el nom que rep el batalló de l’exèrcit irlandès format únicament per parlants de gaèlic, podria desaparèixer en un futur proper segons ha denunciat Éamon Ó Cuív, que va ser ministre d’Afers Gaèlics en el darrer govern del Fianna Fáil i que anteriorment havia estat ministre de Defensa. Abans de deixar el govern va donar ordres de mantenir aquest batalló en qualsevol futura reorganització de l’exèrcit.

Ó Cuív va demanar a l’actual ministre de Defensa (i de Justícia) si la seva ordre encara era vigent i la resposta va ser que s’estan estudiant diverses opcions dins del programa de revisió de retallades pressupostàries en despeses militars.

El govern sorgit de les darreres eleccions i liderat pel Fine Gael té una visió molt més pragmàtica en la qüestió del gaèlic a diferència del Fianna Fáil, que tenia una actitud molt paternalista i invertia diners en traduccions i material que després no llegia ningú però quedava molt bé defensar el gaèlic malgrat no fer cap esforç per parlar-lo.

Font: RTÉ

Publicat a Cultura