Liffey

A+ A A-
Dimecres, 07 d'agost 2013 00:00

Stormont passa de les llengües

El govern britànic ha criticat el govern nord-irlandès per no haver-los enviat cap informació amb relació a les llengües minoritàries que es parlen al territori, és a dir, el gaèlic i l’Ulster Scots, amb la qual cosa no s’enviarà a la Unió Europea cap dada sobre Irlanda del Nord. El departament de Cultura d’Stormont ho ha justificat dient que va enviar un document sobre l’ús i la promoció de les dues llengües al govern però que la divisió que hi ha en aquest aspecte entre nacionalistes i unionistes va fer que no s’arribés a cap acord. Tot allò relacionat amb la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries és competència del govern nord-irlandès.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/hjLN

Publicat a Despatxos

Sembla que les traduccions macarròniques tant habituals a l’administració pública irlandesa tenen un nou capítol al barri de Ballybough (Dublin 3), situat a la north inner city de la capital irlandesa, i és que la versió oficial en gaèlic és Bailebocht, que vol dir “Vila Pobra”. Malgrat que aquesta traducció il·lustraria perfectament bona part del barri, un dels més degradats del centre de Dublin, això no ha agradat gens a alguns representants polítics de la zona.

Com a banderer de la causa s’hi ha erigit el regidor independent Nial Ring, amb família al barri de fa diverses generacions, que fa un any va veure aprovada una moció seva per tal de plantar un rètol de benvinguda a l’entrada del Ballybough i abans que no sigui massa tard voldria que es corregís l’error. A més, Ring ha consultat diverses fonts i tothom li ha dit que el nom Bailebocht no és correcte.

Segons el regidor, l’origen de l’error és un cúmul de traduccions en ambdós sentits: el nom original en gaèlic era Bailebog, que vol dir “lloc fangós”; els anglesos ho van transcriure com a Bailiboght i posteriorment Ballybough. El problema va ser quan a l’hora de determinar el nom en gaèlic es va agafar la primera versió anglesa i es va convertir en Bailebocht que, tot i que pocs irlandesos en saben el significat, no és un nom gaire bonic.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/gL3C

Publicat a Cultura
Divendres, 31 de maig 2013 00:00

Aer Lingus no accepta el “fada”

Els irlandesos amb un nom o cognom en gaèlic que tingui un “fada”, paraula que vol dir llarg i que és un accent que allarga la vocal sobre la qual està situat, no només tenen problemes a l’estranger a l’hora d’emplenar formularis escrivint el seu nom correctament sinó que també els tenen amb empreses tan irlandeses com Aer Lingus, que considera el “fada” com a caràcter invàlid. L’aerolínia s’ha defensat dient que els agradaria molt incloure poder l’accent però que per motius tècnics no el poden acceptar.

Font: The Journal.ie

URL curta: ves.cat/gxQN

Publicat a Despatxos
Dimecres, 22 de maig 2013 00:00

La web de l’Europarlament en gaèlic

Després d’una reunió entre una delegació d’eurodiputats irlandesos i el president del Parlament Europeu, l’alemany Martin Schulz, s’ha acordat que la web de la institució tingui una versió en gaèlic que en principi hauria d'estar disponible a final d’any. El gaèlic és l’única de les 23 llengües oficials de la la Unió Europea que no té versió al web del Parlament. Com sol ser habitual en tot allò relacionat amb el gaèlic i de cara a la galeria, els parlamentaris irlandesos han mostrat la seva satisfacció i fins i tot hi ha qui ha dit que era una injustícia; de tota manera cap d'ells l'utilitza a les sessions i probablement en alguns casos no el saben ni parlar.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/giwl

Publicat a Despatxos
Dissabte, 16 de març 2013 00:00

Mamma Mia en gaèlic

Els alumnes de sisè curs de l’Escola Nacional Saint Colmcille a Westport (Comtat de Mayo) s’han deixat anar i per celebrar la Seachtain na Gaeilge (Setmana del Gaèlic) han fet una versió del Mamma Mia d’ABBA en gaèlic. Vídeo a sota. 

Font: The Journal.ie

URL curta: ves.cat/dShs

Publicat a Despatxos
Dimecres, 13 de març 2013 08:00

L'administració torna a suspendre en gaèlic

Com cada any, la publicació de l’informe del Comissari Lingüístic (An Coimisinéir Teanga) evidencia les mancances de l’administració pública en relació al gaèlic i en el cas del 2012, el nombre de denúncies per incompliment de la Llei de Llengües Oficials va establir un nou récord des que va crear-se l’oficina del Coimisinéir: 756 en total.

La majoria de denúncies van ser resoltes d’una manera informal però n’hi va haver 13 que van requerir una investigació. Seán Ó Cuirreáin, el Coimisinéir, va explicar el cas d’un automobilista que va ser aturat a Dublin per una infracció de trànsit lleu i que, en adreçar-se en gaèlic a un policia que no parlava la llengua, va romandre retingut fins a l’arribada d’un agent amb més habilitats lingüístiques.

Durant la presentació de l'informe, Ó Cuirreáin va mostrar la seva estupefacció pel fet que un policia que ha estudiat gaèlic durant uns 14 anys, a l’escola primària i secundària, no sigui capaç de demanar “com et dius?”. Arran d’aquest cas s’imprimiran unes cartolines amb les frases més utilitzades per la policia com demanar el nom o l’adreça.

Altres problemes que denúncia l’informe estan relacionats amb la retolació bilingüe en la senyalització als carrers, la manca de funcionaris públics amb competències lingüístiques i l’actitud negativa de molts d’ells envers la llengua, tractant els parlants de gaèlic com si fossin estrangers. El Coimisinéir afirma que per cada pas endavant que es fa per la llengua després se’n fan dos cap a enrere.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/dNRR

Publicat a Societat
Dijous, 07 de març 2013 00:00

Dia del Gaèlic al Dáil

Dins del marc de la “Seachtain na Gaeilge” (la Setmana del Gaèlic), que des del 4 al 17 de març promou la utilització de la llengua irlandesa en tots els àmbits de la societat, ahir va celebrar-se al Dáil el “Lá na Gaeilge” (Dia del Gaèlic), durant el qual alguns dels diputats que normalment fan les seves intervencions en anglès, la majoria, van deixar-se anar una mica i van utilitzar la llengua originària de l’illa tot i no dominar-la gaire; va ser el cas del diputat del grup mixt Mattie McGrath que va fer un discurs bilingüe en què en alguns moments no se sabia ben bé quina de les dues llengües parlava (vídeo a sota).

Font: Newstalk

URL curta: ves.cat/dBYd

Publicat a Despatxos

La National Roads Authority ha confirmat que tancarà definitivament l’afer Dingle Dangle a final de març quan tots els rètols de carretera on hi apareixi el nom de la població de Dingle (Comtat de Kerry) siguin bilingües, és a dir, que hi haurà escrit Dingle – Daingean Uí Chúis.

La història va començar l’any 2004 quan el govern del Fianna Fáil, amb el llavors ministre Eamon Ó Cuív com a banderer de la causa,  va voler aplicar al peu de la lletra la nova Llei de Llengües Oficials en què s'estipulava que els noms dels llocs a les zones de parla gaèlica (les gaeltachtaí, plural de gaeltacht) havien de ser únicament en llengua irlandesa.

Aquest fet va causar un gran malestar al sector turístic de la zona atès que el nom en gaèlic triat pels experts, An Daingean, era totalment desconegut per als visitants forans i a més no coincidia amb el que hi havia escrit a les guies de viatge, amb la qual cosa n’hi havia molts que tot i voler anar a Dingle no hi arribaven mai. La protesta va pujar de tot i un grup d'activistes conegut com a Brigada Dingle Dangle va dedicar-se a escriure Dingle a sobre d'An Daingean.

Arran de la pressió popular, l’any 2006 va celebrar-se una consulta en què el 90% dels que hi van participar van votar pel nom bilingüe anglès-gaèlic Dingle/Daingean Uí Chúis; tanmateix, van haver d’esperar al canvi de govern per desencallar el tema i el juliol del 2011 el nom bilingüe va ser aprovat per llei. El darrer escull va ser la longitud del nom, que va fer que els rètols existents llavors fossin massa curts i se n’haguessin d’encarregar de nous.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/c_Vk

Publicat a Societat

Un informe sobre els possibles efectes d'obligar a etiquetar les medecines en gaèlic, a banda de l’anglès, ha dibuixat un paisatge apocalíptic per al sector farmacèutic, tant pel cost econòmic i laboral com per la no disponibilitat de medicaments per als consumidors. Aquest informe arriba just després que l’activista pro gaèlic Peadar MacRuairí hagi presentat un recurs judicial a l’Alt Tribunal contra la política monolingüe actual.

Entre d’altres coses l’informe diu que el fet d’haver d’etiquetar en gaèlic faria encarir el producte entre un 5 i un 10%, 3 fabricants de genèrics van assegurar que retirarien els seus productes del mercat i alguns productes nous de les grans companyies farmacèutiques no estarien disponibles al mateix temps que en d’altres països.

També tindria un cost en termes d’ocupació perdent-se 1 de cada 5 llocs de treball del sector a Irlanda i es tardaria 5 anys a implemetar-ho completament, fet que podria provocar l’absència d’alguns medicaments durant un cert temps. Una empresa fins i tot va assegurar que fer aquest pas suposaria haver d’invertir un milió d’euros per avançat.

Font: Irish Independent

Publicat a Economia

Veient la situació del gaèlic a Irlanda no és estrany que a les reunions de la Unió Europea sigui la llengua menys utilitzada de les 23 oficials i durant els darrers dos anys només s’ha parlat en nou ocasions. De tots els ministres i secretaris d’Estat irlandesos ha estat Phil Hogan, titular de Medi Ambient qui l’ha utilitzada més sovint, 4 vegades, seguit pel ministre de Transport Leo Varadkar amb dues.

Els casos més simptomàtics del poc prestigi de la llengua els donen dues persones que en principi la parlen fluidament com el viceprimer ministre (Tánaiste) Eamon Gilmore i el ministre d’Economia Michael Noonan. Cap dels dos ha parlat en gaèlic a les institucions europees des que van accedir al càrrec fa gairebé dos anys.

Els eurodiputats irlandesos segueixen la mateixa línia i el temps en què es pot escoltar el gaèlic a les sessions del Parlament és d’entre dos i quatre minuts al mes. Julian de Spáinn, secretari general de l’entitat pro gaèlic Conradh na Gaeilge, lamenta el poc ús de la llengua fins i tot per aquells que la saben parlar perquè es perd l'oportunitat de crear llocs de treball per als seus parlants.

Tot i que la llengua irlandesa és oficial a la Unió Europea des del 2007, la seva situació a Brussel·les i Estrasburg és força semblant a la que pateix a la República d’Irlanda, és a dir, que malgrat ser oficial i "primera" llengua, roman una mica oblidada i el govern no compliria amb les seves obligacions si no fos per la pressió dels grups pro gaèlic. Per exemple la web de l’Europarlament no té versió en gaèlic tot i que a la Comissió Europea hi treballen 15 traductors irlandesos, 10 al Consell i 5 al Parlament.   

Font: Irish Times

Foto original

Publicat a Política