Liffey

A+ A A-

Veient la situació del gaèlic a Irlanda no és estrany que a les reunions de la Unió Europea sigui la llengua menys utilitzada de les 23 oficials i durant els darrers dos anys només s’ha parlat en nou ocasions. De tots els ministres i secretaris d’Estat irlandesos ha estat Phil Hogan, titular de Medi Ambient qui l’ha utilitzada més sovint, 4 vegades, seguit pel ministre de Transport Leo Varadkar amb dues.

Els casos més simptomàtics del poc prestigi de la llengua els donen dues persones que en principi la parlen fluidament com el viceprimer ministre (Tánaiste) Eamon Gilmore i el ministre d’Economia Michael Noonan. Cap dels dos ha parlat en gaèlic a les institucions europees des que van accedir al càrrec fa gairebé dos anys.

Els eurodiputats irlandesos segueixen la mateixa línia i el temps en què es pot escoltar el gaèlic a les sessions del Parlament és d’entre dos i quatre minuts al mes. Julian de Spáinn, secretari general de l’entitat pro gaèlic Conradh na Gaeilge, lamenta el poc ús de la llengua fins i tot per aquells que la saben parlar perquè es perd l'oportunitat de crear llocs de treball per als seus parlants.

Tot i que la llengua irlandesa és oficial a la Unió Europea des del 2007, la seva situació a Brussel·les i Estrasburg és força semblant a la que pateix a la República d’Irlanda, és a dir, que malgrat ser oficial i "primera" llengua, roman una mica oblidada i el govern no compliria amb les seves obligacions si no fos per la pressió dels grups pro gaèlic. Per exemple la web de l’Europarlament no té versió en gaèlic tot i que a la Comissió Europea hi treballen 15 traductors irlandesos, 10 al Consell i 5 al Parlament.   

Font: Irish Times

Foto original

Publicat a Política

Quan semblava que el gaèlic estava condemnat a desaparèixer pel seu poc ús i el "semenfotisme" de la majoria de ciutadans irlandesos, ara s’ha vist que no tot està perdut i la primera llengua d’Irlanda -segons la Constitució- s’ha normalitzat fins a limits que ni el gaeilgeoir* més il·lús hagués pogut somiar mai: els virus informàtics.

Un home de Donegal va trobar-se que el seu ordinador havia estat contaminat per un virus que li va bloquejar l’aparell i li demanava –en gaèlic- que pagués 100 euros si volia desbloquejar-lo. Brian McGarvey, el tècnic informàtic que va inspeccionar el PC, ha assegurat que és la primera vegada en els 12 anys que porta fent reparacions que veu una cosa semblant.

Tanmateix, els malfactors van imitar algunes administracions públiques i van utilitzar el traductor de Google perquè només un 60% del text tenia sentit, per bé que seria força creïble per a algú que no domini la llengua. A més, una bandera irlandesa li donava un toc d’oficialitat que podria fer picar algun despistat.

* Parlant de gaèlic

Font: Irish Times

Publicat a Tecnociència

Molt probablement el Consell de Mestres de Tailàndia (TCT) va consultar la legislació irlandesa a l’hora de determinar que els professors originaris de la República d’Irlanda no serien inclosos a la llista de persones considerades com a nadiues en parla anglesa i és que la Llei de Llengües diu que la primera llengua de la República és el gaèlic.

D’aquesta manera i malgrat que gairebé la gran majoria d'irlandesos tenen l’anglès com a llengua materna -de fet és l'única que saben parlar-, tots els que vulguin fer de professors de la llengua de Shakespeare a Tailàndia hauran d’acreditar haver passat el TOEIC. Si el test es fa al país asiàtic s’ha de pagar uns 40 euros –o 1.500 Bahts- per examen i hi ha diverses proves: escrita, oral, lectora i d’àudio.

Els únics països reconeguts pel TCT com a nadius en llengua anglesa són el Regne Unit i Irlanda del Nord, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà. No han faltat crítiques al departament d’Afers Estrangers a qui s’ha demanat que hi intervingui o bromes com preguntar-se si algú del comtat nord-irlandès de Fermanagh, amb el seu anglès gairebé incomprensible, pot ensenyar aquesta llengua.

Font: The Journal.ie

Foto original

Publicat a Societat
Divendres, 20 de juliol 2012 00:05

Els missatges de text en gaèlic costen el triple

Les operadores de telefonia mòbil han donat la resposta a la pregunta del milió de dòlars sobre el poc ús del gaèlic i és que escriure un missatge de text en aquesta llengua pot arribar a costar fins a tres vegades més que no pas fer-ho en anglès depenent del que s'escrigui. Així doncs tots aquells que es comuniquin en gaèlic s’ho hauran de pensar dues vegades abans d’utilitzar el “fada” (llarg), accent que allarga la vocal sobre la que està situat.

Vodafone ha confirmat que per un sms de 160 caràcters on només hi hagi un “fada” es cobra com si se n’haguessin enviat tres i avisa que qui vulgui posar accents sense cap cost addicional haurà d’escriure com a màxim 70 caràcters; la cirereta del pastís és que surt més econòmic enviar una foto que no pas escriure una lletra amb “fada”. Segons les operadores aquest fet es produeix per raons tècniques i afecta tots aquells que utilitzin símbols o lletres no incloses en l’anglès estàndard. Tant Vodafone com o2 han assegurat que la pràctica s’adapta a la normativa de l’European Telecommunications Standards Institute.

Els primers que en queixar-se per aquesta discriminació han estat els membres de Gaelscoileanna Teo, entitat que dóna suport a les escoles primàries que tenen el gaèlic com a llengua vehicular i que recentment se’n van adonar que els sms que enviaven als seus associats sortien força més cars del que seria normal. Consideren el “fada” una part integral de la seva llengua i creuen que el seu ús no hauria de tenir cap cost extra.

Per la seva banda An Coimisinéir Teanga (el Comissari Lingüístic) ha dit que no hi pot fer res perquè les operadores són empreses privades. De tota manera en d’altres països com Catalunya, Turquia, Espanya o Portugal les empreses de mòbils no poden cobrar de més si un usuari utilitza caràcters locals. En el cas turc fins i tot no es permet vendre mòbils que no ofereixin les lletres del seu alfabet.

Font: Irish Independent

Publicat a Tecnociència
Dijous, 28 de juny 2012 01:00

El gaèlic s’obre pas online

El dilluns passat va presentar-se a Belfast un nou diari digital destinat al parlants de gaèlic anomenat Meon Eile (Una Altra Actitud) i que publicarà notícies de societat, esport, música i cultura així com vídeos, tot en gaèlic. La productora del diari, Sinéad Ingoldsby, assegura que hi haurà material d’alta qualitat amb moltes històries interessants. D’altra banda, l’emissora de ràdio gaèlica Rí-Rá, destinada a un públic jove i modern, ha anunciat que començarà a emetre a Dublin i Waterford diumenge vinent i a final d’any arribarà a Cork i Limerick; després emetran a nivell nacional si bé també es pot escoltar per internet.

Font: Irish Times

Publicat a Despatxos

El gegant d’internet Google ha engegat un Projecte de les Llengües en Perill que pretén que els parlants d'idiomes amenaçats de desaperèixer comparteixin recursos i bones pràctiques sobre la seva llengua amb altres usuaris per tal d’enfortir-la. De moment la majoria de recursos són vídeos on es poden escoltar diversos dialectes de diferents llengües

Entre els idiomes en perill inclosos en el projecte hi ha el gaèlic, del qual diu que només hi ha 20.000 parlants nadius, que no es transmet de pares a fills i que el nombre d’infants que el parlen decreix al llarg dels anys. La política lingüística del govern irlandès ha fracassat sempre i l’ensenyament del gaèlic en el sistema d'ensenyament es basa més en poesia o literatura que no pas en temes del dia a dia; així doncs, els alumnes es dediquen a memoritzar textos i quan fa 5 anys que han acabat l’escola ja no recorden absolutament res.

Una altra llengua que corre perill és l’aragonès, que compta amb quatre dialectes entre els que n’hi ha un anomenat aragonès oriental (Eastern Aragonese) que, en principi, no és la nova llengua inventada per la consellera de (in)Cultura del govern aragonès, Dolores Serrat.

Publicat a Cultura

La sots-cap de la policia nord-irlandesa (PSNI) Judith Gillespie ha rebut l’Anell de Plata de mans de la ministra de Cultura i membre del Sinn Féin, Carál Ní Chuilín, després d’haver aprovat l’examen de gaèlic amb un més que respectable 9.6 (o 96%) i que, en principi, li ha de permetre de mantenir una conversa en gaèlic.

Gillespie ha participat al programa Líofa, que vol dir "fluïdesa" (parlant una llengua), una iniciativa patrocinada pel departament de Cultura nord-irlandès i que pretén guanyar 1.000 parlants en la llengua autòctona de l'illa d'aquí a l’any 2015. Segons la sots-cap policial, va decidir d'apuntar-s’hi per poder entendre millor una altra cultura i alhora mostrar un respecte; assegura que el gaèlic és difícil però que això passa amb totes les llengües.  

Per la seva banda Ní Chuilín ha reconegut que el compromís del PSNI amb aquesta iniciativa és molt significatiu i que hi ha 200 agents participant-hi; a més, el cos policial nord-irlandès n’ha estat un dels promotors i la comunitat catòlica/republicana hauria d’apreciar aquest esforç i respecte cap a la seva llengua.

Font: BBC  

Foto original

Publicat a Cultura
Dissabte, 09 de juny 2012 01:00

Reemplaçaran l'examen de Gaèlic

La Comissió Nacional d’Exàmens (CNE) haurà de canviar un examen del Graduat Escolar que faran dilluns uns 40.000 estudiants després de saber-se que el CD amb la prova oral de l’assignatura de Gaèlic havia estat distribuït prematurament a alguns centres on hi ha alumnes amb necessitats especials. La Comissió ha informat que ha engegat un pla B tan aviat ha com conegut el possible incompliment de les normes i l’examen, tant l’escrit com l’oral, serà reemplaçat. El ministre d’Ensenyament Ruairí Quinn ha afirmat que està d’acord amb tots passos fets per la CNE per tal d’assegurar la integritat del sistema d’exàmens.

Font: Newstalk

Publicat a Despatxos

El gaèlic continua generant polèmica i el darrer episodi ha estat publicat en l’informe anual del 2011 presentat pel Comissari Lingüístic del Gaèlic, institució que s’encarrega de rebre denúncies per incompliment de la Llei de Llengües que regula l’ús del gaèlic i l’anglès a l’administració pública. Entre els infractors hi ha Bemestar Social, la Policia i fins i tot el departament d’Arts, Patrimoni i Gaeltacht.

El cas més destacat és el de la comissaria de policia de la població de Gaoth Dobhair (Comtat de Donegal) situada en una gaeltacht, zona on es parla majoritàriament el gaèlic. Segons l’informe, el comissari lingüístic va iniciar una investigació en rebre la denúncia d’un ciutadà que no va ser atès en gaèlic; després del toc d’atenció s’hi van destinar tres agents competents en aquesta llengua però això no ha estat suficient per complir amb la llei.

En total es van rebre 734 denúncies, la meitat de les quals fetes des de Dublin on el gaèlic és més aviat una llengua virtual i on la majoria de funcionaris en té un nivell nul o molt baix. Tot i les recomanacions del comissari moltes vegades són ignorades o bé perquè no hi ha prou personal o bé perquè al gaèlic no li donen cap importància.

Font: Irish Times

Publicat a Cultura

Gairebé tota la toponímia d’Irlanda és d’origen gaèlic i els noms de lloc normalment descriuen l’indret però, tenint en compte que els anglesos no han estat mai gaire dotats en el tema lingüístic, durant els 800 anys d’ocupació es van dedicar a canviar els noms de diverses maneres: adaptant el nom gaèlic a la fonètica anglesa o traduint el nom. En el primer cas els defensors del gaèlic denuncien que els noms amb que avui són coneguts els llocs d'Irlanda no volen dir absolutament res.

A vegades hi ha casos curiosos com el d’Effin, una població del comtat de Limerick que estava prohibida a Facebook perquè el seu nom és una manera no tan grollera de dir “fucking”. Finalment i gràcies a una campanya iniciada per una de les seves veïnes que va omplir diaris de tot el món, Effin va ser acceptat com a lloc per haver-hi nascut.

El darrer cas arriba del comtat nord-irlandès d’Antrim on els anglesos van trobar que pronunciar Drinns era massa complicat i van canviar Drinns Bay per Drains Bay. El problema és que en anglès Drains Bay es tradueix com a “Badia de la Claveguera” i sembla ser que això fa que els turistes passin de llarg en veure aquest nom tan lleig. A més, els pocs que hi arriben pregunten on és la claveguera.

Així doncs, la resident Patricia McNeill, orgullosa del seu poble, ha començat una campanya perquè el lloc recuperi el seu nom en gaèlic i els turistes hi vagin en massa. El problema és que fer un canvi de nom és força difícil i costós perquè McNeill hauria d’organitzar ella mateixa una enquesta en la que el 75% dels veïns donessin suport a Drinns en lloc de Drains. Malgrat tot, l’ajuntament s’ha compromès a tractar el tema en el proper ple municipal.

Font: Belfast Telegraph

Foto original

Publicat a Societat