Liffey

A+ A A-
Dimarts, 03 de gener 2012 10:01

A Belfast el gaèlic s'obre camí en autobús

A poc a poc la llengua gaèlica s'obre camí a la ciutat de Belfast i el darrer pas ha estat la informació que apareix a les pantalles de la línia d’autobús número 10A, que ha estat la primera a oferir informació en una llengua diferent a l'anglès. No ha estat casualitat que hagin triat la línia 10 i és que dóna servei al barri de Falls Road (Bóthar na bhFal en gaèlic), un bastió catòlic a l'oest de la capital nord-irlandesa.

Des de la primavera les pantalles informatives són en anglès i gaèlic després que l'empresa d'autobusos Translink fes una consulta pública el passat mes de febrer però encara hi ha espai per a més llengües com l'Ulster-Scots en cas que la gent ho demani. Una portaveu de l'empresa ha dit que han rebut una resposta molt positiva per aquesta iniciativa i que el cost d'implementar-la ha estat molt baix.

A Dublin ja fa uns mesos que hi ha panells informatius en moltes parades d'autobús en què s'informa del temps d'espera aproximat i també son bilingües, tant en l'abreviatura de la paraula minuts, min per minutes en anglès i nóm per nóiméad en gaèlic, com per la destinació. El que sempre està escrit únicament en gaèlic és el nom dels llocs per on passa la línia que figuren en els panells fixes de paper al pal o marquesines de cada parada i que la majoria de gent no entén.

Font: Belfast Telegraph

Publicat a Cultura

Que els successius governs irlandesos no s'han preocupat gaire pel gaèlic, la primera llengua de la República segons la Constitució, és un fet conegut per tothom malgrat les importants inversions en traduccions de documents oficials que no llegeix ningú i en la defensa abrandada de la llengua quan algú diu que no serveix per a res.

Una mostra d'aquesta poca preocupació governamental són els més de 50 anys transcorreguts des de la darrera edició oficial del diccionari gaèlic-anglès, que data del 1959, si bé hi ha hagut edicions d'empreses privades com la de l'editorial Collins.

Tenint en compte que han passat tants anys es calcula que hi haurà milers de paraules noves, sobretot en termes de les tecnologies de la informació com internet (an idirlin) o Tweet (tuit) i de no tan noves perquè a l'edició del 1959 el que es va fer va ser agafar un diccionari anglès i traduir-lo, ignorant paraules relacionades amb l'especificitat de la societat irlandesa.

El projecte d'aquest nou diccionari, començat ara fa 6 anys, tindrà un cost de 6 milions d'euros i estarà disponible a final d'any a internet i en paper. La versió online serà gratuïta i en un primer moment comptarà amb unes 51.000 paraules que augmentarien a 100.000 en cas que el projecte continuï un any més; la de paper serà de pagament.

Font: Irish Independent

Publicat a Cultura

Nou capítol en les traduccions destraleres o d'errors garrafals en relació al gaèlic i si fa unes setmanes va ser l'ajuntament de Killarney (Comtat de Kerry) qui va haver de menjar-se una hac amb patates fregides, ara ha estat el de Cork el que ha fet una traducció macarrònica d'una de les seves atraccions turístiques més conegudes, l'English Market.

El responsable de l'error no va perdre el temps informant-se a la versió irlandesa del web d'aquest històric mercat corkià de com es podrien traduir les dues paraules i on hauria vist que el nom en gaèlic és An Margadh Sasanach o An Margadh Sacsan (fent referència als saxons més que als anglesos) sinó que va decidir tirar pel dret utilitzant, molt probablement, el traductor de Google.

El resultat va ser que English Market es traduïa com a Béarla sa Mhargadh, que en realitat vol dir “Anglès al mercat”, com si fos un capítol d'un curset d'idiomes per aprendre paraules angleses que pots utilitzar en un mercat. El primer en adonar-se de l'error i de penjar una foto a Twitter va ser el carnisser Eoin O'Mahony que es pregunta com és possible que no es faci una mica de recerca abans d'espifiar-la d'aquesta manera.

I un altre exemple sobre aquesta temàtica és el denunciat per Michael Gleeson, conseller al Consell Comtal de Kerry, per dos errors en els noms que apareixen en rètols de carretera: Achadh Da Eo que vol dir el Camp dels Dos Teixos ho escriuen Achadh Deo, que vol dir Camps per Sempre; l'altre cas és el poble natal de Gleeson, Magh Inis, que vol dir el Pla de l'Aigua i que ho escriuen Maighinis, que no vol dir res.

Fonts: Irish Examiner i The Kerryman

Traducció a Google

Publicat a Cultura

Quan s'aprovi el projecte de llei que canviarà els requisits perquè una zona pugui ser denominada gaeltacht* el barri de Clondalkin (Dublin 22) podria esdevenir la primera àrea de llengua gaèlica de la capital irlandesa. Un dels avantatges d'aquest reconeixement seria l'increment de la inversió estatal de la que ja gaudeixen les gaeltachtaí** dels comtats de Donegal, Mayo, Galway, Kerry, Cork, Waterford i dos poblets a Meath.

Fins ara el criteri era únicament geogràfic però en el futur anirà en funció del nombre de parlants oferint la possibilitat d'incloure algunes poblacions fora de les gaeltachtaí tradicionals. Durant la campanya de les eleccions presidencials de l'octubre passat el llavors candidat i posteriorment escollit president Michael D. Higgins ja va dir que Clondalkin hauria d'obtenir un reconeixement pel nombre de parlants de gaèlic.

Al barri la llengua autòctona de l'illa és present en un escola de secundària amb 1.500 alumnes i a dues escoles de primària. Segons el director de l'escola de secundària, feia molts anys que esperaven una notícia com aquesta perquè impulsarà el seu centre d'ensenyament i als alumnes els serà més fàcil de trobar feina si les empreses que s'estableixin a la zona demanen als candidats que sàpiguen parlar gaèlic.

Font: The Journal.ie

* Zona on es parla majoritàriament gaèlic
** Plural de gaeltacht 

Publicat a Cultura

L'actor nord-americà i alhora entusiasta de la llengua gaèlica Des Bishop ha fet el llançament d'una xarxa social destinada a tots aquells que volen utilitzar aquesta llengua sense que els altres usuaris els vegin com una espècie estranya. El web permet als usuaris crear el seu perfil, afegir amics i intercanviar missatges en gaèlic amb la possibilitat que apareixin automàticament al compte de Twitter o Facebook.

La raó principal per crear Abair Leat!, que vol dir “digues la teva”, és evitar els comentaris negatius de gent que li molesta el gaèlic perquè no l'entén. Així doncs Abair Leat! serà un oasi per a tots aquells que vulguin desenvolupar la seva activitat a internet d'una manera confortable envoltats de gent que té les mateixes inquietuds.

Nogensmenys, hi haurà una certa flexibilitat amb altres llengües com l'anglès però com a mínim un 70% dels comentaris o articles hauran de ser en gaèlic i hi haurà un sistema de calcul automàtic del % as gaeilge que convidarà l'usuari a fer canvis en cas de no arribar al 70%. La web també tindrà un corrector ortogràfic i integrarà el traductor de Google per a les paraules que els usuaris no sàpiguen atès que tothom hi és benvingut, fins i tot els que l'estudien.

En principi el projecte estava pensat perquè fos utilitzat pels alumnes del Coláiste Lurgan, una de les escoles més antigues que ofereixen cursets de gaèlic a l'estiu, però finalment s'ha decidit obrir-lo a tothom. En aquest moment té uns 1.200 usuaris amb una previsió de tenir-ne 5.000 a final de març i 50.000 a final d'any.

Font: Irish Times

Publicat a Cultura
Dimecres, 21 de març 2012 17:57

Continuen les trifulgues pel gaèlic

El gaèlic continua generant històries rocambolesques i el darrer episodi ha estat a l'ajuntament de Castlebar (Comtat de Mayo) on durant un ple municipal el passat mes de febrer s'havia acordat fer una placa commemorativa recordant 14 víctimes del Titanic originàries de la població de Addergoole. En principi havia de ser en gaèlic i en anglès però per motius de costos econòmics, pujava de 1.400 euros fins a 2.500, es va decidir ignorar el gaèlic.

Això no va agradar gens la consellera del Sinn Féin Therese Ruane que li va faltar poc temps per denunciar-ho a l'An Coimisnéir Teanga (el Comissari pel Gaèlic) que, amb la llei a la mà, va dir als regidors que havien rebutjat la placa bilingüe que podrien ser jutjats per aquest fet. Així doncs i per evitar problemes, han revertit la decisió presa al febrer i es farà en les dues llengües.

D'altra banda els detractors de la taxa de l'habitatge han dit que el fet que la legislació referent a aquesta taxa no s'hagi traduït al gaèlic implica que no és vàlida i eximeix els propietaris d'immobles a pagar-la; el govern ha replicat dient que la traducció estarà disponible aquesta setmana. Dos pubs de Mayo ja van fer servir aquesta escletxa legal durant el judici en què se'ls acusava d'obrir més hores de les permeses.

Font: Irish Times

Publicat a Cultura
Page 6 of 6