Liffey

A+ A A-

La Gaelic Athletic Association (GAA), entitat esportiva que regula la pràctica dels esports gaèlics, ha tornat a ser al centre de la polèmica, essent la tercera vegada en les darreres setmanes: primer fou pel seu estira-i-arronsa amb Kildare, que va negar-se a jugar al Croke park per no perdre la seva condició de local, i després amb el partit d'homenatge a Liam Miller, exjugador del Manchester United i del Celtic mort a principi d'any, no cedint el Páirc Uí Chaoimh de Cork, amb unes 45.000 places. En ambdós casos, després de rebre una forta pressió i crítiques de totes bandes, la GAA va acabar cedint.

Tanmateix, ara s'ha tornat a veure envoltada per la polèmica per les queixes d'una afeccionada del comtat de Tyrone, Caoimhe Hill McCann, que diumenge passat va anar al Croker amb el seu marit i el seu fill Connla, de setze setmanes, per tal de veure la semifinal de futbol gaèlic que enfrontava Tyrone i Monaghan.

Segons ha explicat McCann, quan van voler accedir a l'interior de l'estadi els agents de seguretat els van escorcollar totes les bosses, la del nadó inclosa, moment que va aprofitar per fer broma i dir-los que volia familiaritzar el seu fill al gran ambient que es viu en aquest esport ja de ben petit.

El problema va arribar a l'hora de passar pel torniquet quan una controladora li va dir que el nadó també havia de tenir una entrada. McCann va pensar que era una broma però... no; al cap d'uns moments de confusió va arribar un supervisor que va dir de mala manera que si no tenia entrada, el nadó no podia entrar (“no ticket, no entry”). Finalment, gràcies a un altre membre de seguretat, van poder aconseguir una entrada i van entrar els tres.

Després del partit, que va guanyar Tyrone i que li va suposar el passi a la final contra Dublin el dos de setembre, McCann va trucar a l'oficina de venda d'entrades de la GAA a fi de saber si per a la final haurien de comprar una entrada per al nadó; la resposta va ser que sí, que no hi ha descomptes per a ningú i que hauran de pagar 80 euros si volen anar-hi amb el petit Connla.

Els termes i condicions de les entrades de la GAA estipulen que als seus esdeveniments “all-ticket”, és a dir, que tothom ha de tenir una entrada, no hi ha excepcions de cap tipus, ni per als nadons. Amb tot, Alan Milton, director de Comunicació de la GAA, ha explicat que això es fa d'aquesta manera per motius de seguretat i que fa molt de temps que és així perquè es considera la pràctica més apropiada.

Per la seva banda, la Federació Irlandesa de Rugbi (IRFU) no fa pagar als menors de dos anys que assisteixen als partits que es disputen a l'Aviva Stadium.

Font. Irish Independent

Publicat a Esports

ACTUALITZACIÓ 27/07/2018: finalment la GAA ha canviat de parer i cedirà el Páirc Uí Chaoimh per a l'homenatge a Liam Miller.

La Gaelic Athletic Association (GAA), organització que regula els esports gaèlics, té un llarg compendi de normes, algunes de les quals força curioses, que fan d'aquests esports un món totalment a part. En aquest sentit, una de les normes que té un impacte més gran és la 5.1 que, a fi de salvaguardar l'essència enfront d'esports forans, sobretot del futbol, prohibeix que als seus estadis s'hi jugui res que no sigui futbol gaèlic o hurling, tot i que d'altra banda, permet esdeveniments no esportius, com concerts.

De tota manera hi ha hagut algunes excepcions al llarg de la història, com quan es va fer la remodelació del vell estadi de Lansdowne Road, després rebatejat com Aviva Stadium; en aquella ocasió es va permetre que la selecció de futbol i la de rugbi juguessin els seus partits com a locals al Croke Park, santuari dels esports gaèlics. També es votar per cedir els estadis en cas que Irlanda organitzés la Copa del Món de rugbi l'any 2023 però no caldrà perquè finalment es va triar França com a amfitriona.

De fet, va ser al Croker quan, el 24 de febrer del 2007, el rugbi irlandès va aconseguir una de les victòries més sonades de la seva història passant per sobre d'Anglaterra (43-13), un dia del qual també es recordaran les llàgrimes de Flannery durant la interpretació de l'”Amhrán na bhFiann”, l’himne nacional.

També va destacar el gran respecte mostrat pels més de 83.000 espectadors quan va sonar al “God Save the Queen”, sobretot tenint en compte que la tarda del 21 de novembre del 1921 l'estadi havia estat l'escenari del Bloody Sunday; aquell dia els soldats britànics van assassinar 14 persones com a represàlia pels assassinats, aquell mateix matí, de diversos membres de la intel·ligència britànica que formaven part del "Cairo Gang". Entre els morts hi havia Tom Hogan, jugador de Tipperary, que després va donar nom a la graderia principal del Croker, la Hogan Stand.

Ara, la morma o “rule” 5.1 torna a estar de plena actualitat arran del partit d'homenatge a Liam Miller, futbolista nascut a Cork que va jugar amb Irlanda i a diversos equips, com el Manchester United o Celtic de Glasgow, i que va morir de càncer el passat 9 de febrer a l'edat de 36 anys. Les entrades posades a la venda ahir al matí van volar en uns minuts i és que al partit d'homenatge, que es jugarà el 25 de setembre, hi participaran velles glòries del United i del Celtic com Roy Keane, Ryan Giggs, Paul Scholes, Rio Ferdinand o Martin O'Neill, l'actual seleccionador d'Irlanda.

Que les entrades volessin ràpidament era previsible perquè, malgrat l'expectació generada pel partit, només n'hi havia 7.000, que és la capacitat de l'estadi de Turner's Cross, el camp on juga el Cork City. Primer s'havia anunciat el Páirc Uí Chaoimh com a escenari del partit, atès que té una capacitat per a 45.000 espectadors, però els organitzadors han topat amb la norma 5.1 i de moment, la pressió popular no ha aconseguit fer canviar de parer la GAA, que ha emès un comunicat que les “rules” són les “rules” i que qualsevol excepció s'ha de votar a l'assemblea general, que no se celebrarà fins al febrer.

L'única escletxa que queda als organitzadors és que la recent remodelació del Páirc Uí Chaoimh va costar 80 milions d'euros, dels quals 30 milions van ser via subvenció pública. Aquesta subvenció va haver de rebre el vistiplau de la Unió Europea que, a fi de no considerar-la il·legal, va posar com a condició que l'estadi havia d'estar disponible a diversos tipus d'usuaris basant-se en valors de transparència i de no discriminació. Si es demostra que això no és així, la GAA hauria de tornar els 30 milions d'euros.

Foto original

Publicat a Esports

Estira-i-arronsa entre Kildare i la GAA amb relació a l'escenari del partit de dissabte entre els Lilywhites (nom que reben els de Kildare, que van de blanc) i Mayo corresponent a la tercera ronda classificatòria de l'All-Ireland de futbol gaèlic, el torneig estival que enfronta tots els comtats d'Irlanda i que també es disputa en hurling. La història va començar dilluns al matí quan el sorteig va atorgar a Kildare la condició de local, un fet, el de jugar a casa que, com a tots els esports, sempre es considera un avantatge.

Així doncs, a Kildare van començar tots els preparatius a fi de tenir a punt el Saint Conleth's Park, l'estadi de Newbridge on l'equip del comtat juga els seus partits com a local i que té una capacitat per a 6.300 espectadors. De tota manera, el Comitè Central de Control de la Competició (CCCC) va decidir que el partit es jugaria al Croke Park i és que aquest estadi, tota una icona dels esports gaèlics, té una capacitat per a 83.000 espectadors, per la qual cosa la GAA pot fer molt més de calaix.

La resposta de Kildare va ser immediata i mitjançant un comunicat va assegurar que no anirien al Croke Park, tot recordant que el sorteig els havia donat el dret de jugar a casa i que no hi renunciarien, afegint que el Saint Conleth's Park està perfectament preparat per a rebre tots els afeccionats. No és del mateix parer el CCCC, que ha assegurat que no canviarà la seva decisió i ho justifica adduint que Mayo és, després de Dublin, el comtat que té més abonats de temporada, amb 3.500.

A més, dissabte a la tarda hi ha l'Irish Derby al Curragh, l'hipòdrom que queda al costat de l'estadi de Newbridge, un fet que, segons el CCCC, complicaria molt la mobilitat. Tanmateix, la Garda havia donat el seu vistiplau a la celebració dels dos esdeveniments sempre que el partit no comencés abans de les set, que és l'hora que té assignada des del principi.

Amb tot, aquest enrenou ha servit per a reobrir un debat molt candent durant els darrers anys sobre el rumb que ha agafat la GAA, que sembla molt més interessada a fer calaix que no pas a mantenir l'esperit i els valors dels esports gaèlics. En aquest sentit, cal recordar que la pràctica d'aquests esports, fins i tot en el nivell més alt, és totalment amateur i els jugadors no cobren.

D'altra banda, facin el que facin els Lilywhites, dissabte a la tarda hi haurà futbol gaèlic al Croker amb el partit entre Cavan i Tyrone, que es jugarà abans, amb el "kick-off" a les cinc. Això de fer dos partits, un “double-header”, és molt habitual durant les primeres rondes i és que si només es disputés un matx, molt probablement la graderia estaria molt buida, cosa que se soluciona congregant-hi afeccionats de quatre equips diferents.

ACTUALITZACIÓ: finalment el partit es disputarà al Saint Conleth's Park de Newbridge.

Publicat a Esports

Malgrat que el Croke Park és el santuari dels esports gaèlics i no s'hi pot jugar cap altra cosa, a excepció de futbol i rugbi durant el període de demolició del vell Lansdowne Road i posterior reconstrucció de l'Aviva, l'actual gespa de l'estadi és d'origen anglès, una decisió que va encendre una gran polèmica amb allau de crítiques dels més puristes de la galàxia GAA.

De tota manera, el fet que al Croker s'hi celebrin concerts a l'estiu, coincidint amb l'època amb més partits per la disputa dels campionats de l'All Ireland de hurling i de futbol gaèlic, fa que la gespa pateixi de valent. Això obliga els responsables de manteniment a reaccionar ràpidament, amb una logística complicada si les llavors o els pans de gespa s'han de portar des d'Anglaterra.

Així doncs, la GAA ha decidit de fabricar-se la gespa ella mateixa i ha comprat un terreny a Naul (nord de Dublin), que no només servirà per a mantenir el verd del Croke Park sinó també el de bona part dels altres estadis d'esports gaèlics repartits arreu del territori; fins i tot s'espera vendre gespa al mercat internacional. Peter McKenna, director comercial de la GAA, ha explicat que la primera "collita" hauria de permetre canviar la gespa del Croker l'any que ve.

Font: Irish Examiner

Publicat a Esports

La moda dels drons i el seu baix cost ha fet que el seu ús hagi esdevingut una cosa ben normal; n'hi ha que l'utilitzen per a fer coses com vídeos de paisatges impressionats a vista d'ocell i d'altres que l'utilitzen per a la seva activitat professional. En aquest darrer grup hi ha alguns clubs de rugbi i d'esports gaèlics, que han pensat que des de dalt les coses es poden analitzar d'una altra manera i que això ajuda a millorar el rendiment dels equips.

La pràctica s'ha estès molt en algunes zones, com a Munster, tant per a entrenaments com per a partits, i fins i tot l'equip de rugbi de la província va anunciar a bombo i platerets l'any 2015 que feia servir drons en els seus entrenaments. Tanmateix, la Federació Irlandesa de Rugbi (IRFU) els ha advertit que, d'acord amb l'Ordre de Petites Aeronaus No Tripulades emesa per l'Irish Aviation Authority (IAA) l'any 2015, l'ús d’aquests ginys voladors està prohibit.

Segons l'ordre, no es podrà fer volar cap dron per sobre de llocs on hi hagi aplegades més de dotze persones que estiguin fora del control de l'operador del dron, per la qual cosa, tenint en compte que a cada equip de rugbi hi ha quinze jugadors, més suplents, més equip tècnic, més espectadors, etc., un partit o entrenament entraria dins de la prohibició.

A fi de curar-se en salut en cas que algun club intentés esquivar l'ordre adduint que els jugadors estan sota el seu control, l'IAA ja ha dit que això no seria cert perquè els jugadors estarien sota control de l'entrenador però no del de l'operador del dron.  

Font: Irish Examiner

Publicat a Esports

De mica en mica la cadena alemanya de supermercats Lidl va guanyant quota de mercat i a fi d'incrementar-la fa tot el possible per tal de mostrar-se com una marca que dóna suport a l'economia local, tenint com a proveïdors molts pagesos de l'illa, i essent propera a les tradicions del país; en aquest darrer cas ho fa patrocinant el campionat femení de l'All Ireland, la competició estival entre comtats, de futbol gaèlic.

Tanmateix i tenint en compte la ferotge competència que hi ha al sector dels grans supermercats, una cosa es patrocinar un esport i una altra és patrocinar els competidors, sobretot si són els líders en quota de mercat, com és el cas de SuperValu, que de fa uns mesos ocupa la primera posició en detriment de Tesco, el gegant britànic que havia regnat còmodament durant molts anys.

Així doncs, a les fotos de la campanya publicitària sobre la final femenina de futbol gaèlic que es disputarà al Croke Park de Dublin el proper diumenge 25 de setembre i que enfrontarà els equips de Cork i Dublin, la jugadora de Cork, Briege Corkery, hi apareix amb els braços plegats tapant el nom del patrocinador de l'equip. I qui és el patrocinador? SuperValu. Per contra, la dublinesa Sinéad Goldrick apareix amb una samarreta on es pot veure clarament el patrocinador, l'asseguradora AIG.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2cJn8PC

Foto original

Publicat a Esports
Dimecres, 07 de setembre 2016 00:00

L’Artane Music Band diu que no canvia de nom

La moció presentada pel regidor municipal Mannix Flynn demanant el canvi de nom de la Banda de Música d'Artane ha encès la polèmica amb aquesta entitat del barri dublinès homònim perquè no se'ls ha consultat res i perquè estan molt orgullosos d'anar arreu amb aquest nom. La base de la moció de Flynn és que el nom actual té connotacions negatives per la relació entre la banda i la Saint Joseph's Industrial School d'Artane.

La banda musical va ser fundada l'any 1872 i va ser nodrida per nois provinents de la Saint Joseph's, una escola administrada per l'orde dels Christian Brothers que va tancar l'any 1969; a partir de llavors la banda va acceptar tots els nois del barri i ara fa 20 anys també va començar a acceptar noies. El problema és que els Christian Brothers, coneguts popularment com “The Brothers”, han estat al centre dels escàndols sobre abusos sexuals a menors perpetrats durant dècades a les escoles d'Irlanda.

Així doncs, Flynn creu que el nom actual recorda massa el passat més fosc de la banda i com que els seus integrants sempre han estat molt involucrats amb els esports gaèlics, de fet són els que toquen al Croke Park a les grans ocasions com a les finals de l'All Ireland, els nous noms proposats han estat “GAA Band” o “All-Ireland Band”.

De tota manera, sembla que la proposta no arribarà gaire lluny perquè Keith Kelly, director de l'Artane School of Music, ja ha assegurat que no tenen cap intenció de canviar de nom i és que l'escola forma part del barri; en aquest sentit, Kelly recorda que la majoria de bandes d'Irlanda duen el nom del lloc d'on són. Tot i reconèixer el passat fosc de l’època dels Brothers, el director assegura que canviar de nom seria com voler negar aquesta part tan difícil de la història.

Font: The Journal.ie

URL curta: bit.ly/2cibCNe

Publicat a Cultura

La GAA, l'Associació d'Esports Gaèlics, ha estat de sempre una aferrissada detractora dels esports considerats estrangers i el futbol, que té l'agreujant que va néixer a Anglaterra, és l'enemic número u de l'organització. De tota manera, en algunes ocasions molt concretes ha fet una excepció i ha deixat jugar partits de futbol o rugbi al seu santuari, el Croke Park de Dublin, com ara fa gairebé deu anys, durant l'enderroc del vell Lansdowne Road i la construcció d'un nou estadi, anomenat Aviva.

Ara, amb la classificació de la República d'Irlanda per als vuitens de final de l'Eurocopa, la GAA s'ha vist forçada a cedir davant dels embats del futbol i és que si bé la lliga irlandesa de futbol no li fa gens d'ombra, quan l'equip que representa el país participa en una competició que és un gran aparador internacional la cosa canvia i atrau tot l'interès esportiu de la majoria de la població, quedant la resta d'esdeveniments en un segon pla.

En aquest sentit, el Leinster Council, la branca de la GAA en aquesta província, a fi de no jugar-se-la amb una possible baixa assistència d'espectadors, s'ha vist obligat a modificar l'horari dels dos partits de diumenge corresponents a les semifinals de futbol del campionat provincial: el Kildare (els Lilywhites) – Westmeath passa de les dues a les quatre i el Dublin (els Dubs) – Meath (els Royals), tot un clàssic ple de rivalitat entre aquests dos comtats veïns, passa d'un quart de cinc a dos quarts de set.  

A més, els marcadors del Croker emetran en directe la segona part del França – Irlanda, que es jugarà a Lió a partir de les dues (GMT), i així evitar que els afeccionats arribin a l'estadi a darrera hora i es formin aglomeracions a les portes d'entrada, que obriran a partir de tres quarts de tres.

D'altra banda, l'ajuntament de Dublin ha anunciat que instal·larà una pantalla gegant a Smithfield Plaza (Dublin 7) per poder seguir el partit de l'Eurocopa en directe en una espècie de "fan zone". Antigament, aquesta gran plaça rectangular amb terra de llambordes havia estat un mercat de bestiar i malgrat que quan va ser remodelada fa uns anys es preveia de celebrar-hi grans actes, com concerts, mai no ha acabat d'aixecar el vol.

URL curta: bit.ly/28QZRrC

Publicat a Esports

Si a la tarda d'un diumenge d'estiu a Irlanda se li hagués d'associar una cançó, sens dubte la melodia més indicada seria l'inici de Jägerlatein, un tema del compositor alemany James Last (Hans Last de naixement) que de fa molts anys serveix d'entradeta (vídeo a sota) per al programa esportiu d'RTÉ, The Sunday Game, que retransmet els partits d'esports gaèlics del GAA All Ireland, una competició on hi participen tots els comtats d'Irlanda i que marca l'agenda esportiva durant el període estival.

Last va néixer a la ciutat alemanya Bremen l'any 1929 i a partir dels seixanta va publicar més de 20 àlbums, amb una música d'orquestra i “big band” molt enganxosa que el van fer molt popular, va vendre més de 80 milions de discs, malgrat que els més puristes d'aquest estil musical la titllessin de massa populista i alegre. La seva darrera gira va acabar a l'abril a Alemanya i el seu manager va anunciar ahir la seva mort a Florida als 86 anys d'edat.

Font: The Journal.ie

URL curta: ves.cat/mevL

Publicat a Esports

L'empresa de material esportiu O'Neills té gairebé el monopoli en el segment dels esport gaèlics, tant en roba com en material, però ara, per casualitat, podria començar una nova etapa en un mercat totalment desconegut: el de les seleccions africanes de futbol.

Segons Cormac Farrell, director de màrqueting de l'empresa, uns dies abans de Nadal van rebre un email demanant informació sobre la possibilitat de produir la indumentària per a un equip de futbol sense saber que es tractava d'una selecció africana participant a la Copa d'Àfrica, que durant aquests dies se celebra a Guinea Equatorial.

Quan van tornar de les vacances de Nadal van rebre més emails; en aquesta ocasió ja es percebia una mica d'urgència i ja es van identificar com a representants de la República Democràtica del Congo (RDC). Malgrat que una comanda d'aquestes característiques tarda setmanes a enllestir-se, puix que requereix de preparar el disseny, la personalització, fer probes i finalment la producció, el client ho necessitava per al cap de pocs dies.

A més, en casos com aquest s'ha de seguir un protocol molt estricte en relació amb la col·locació i la mida de logotips o escuts. Amb tot i després de treballar contrarellotge, la comanda va ser entregada a temps i els jugadors congolesos, coneguts com els “lleopards”, ja la llueixen al camp i a Twitter.

La raó per la qual el país africà ha triat una empresa tan poc coneguda en el món del futbol és que a un dirigent de la federació de futbol de la RDC que fa quinze anys que viu a Dublin li van encarregar solucionar el tema de la indumentària. La idea de contactar O'Neills li va venir del seu fill que, com molts dels nens irlandesos en edat escolar, practica esports gaèlics i la samarreta que duia aquell dia era, evidentment, O'Neills.

De moment l'empresa no ha signat cap contracte amb el país africà, només li ha fabricat unes quantes samarretes, però creu que els 77 milions d'habitants de la RDC són un mercat potencial força important, a banda dels diversos milions de congolesos que viuen a Europa.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/maOD

Publicat a Esports
Page 1 of 5