Liffey

A+ A A-

La policia nord-irlandesa (PSNI) va arrestar ahir al vespre Gerry Adams després que el líder del Sinn Féin es presentés voluntàriament a una comissaria de Belfast a fi de ser qüestionat per la seva possible implicació en el segrest, assassinat i desaparició de Jean McConville al desembre del 1972.

Fins ara no hi ha hagut cap condemna en relació amb aquest cas però després que un jutge autoritzés l'entrega al PSNI d'unes gravacions enregistrades al Boston College, realitzades en el marc d'un projecte sobre el conflicte nord-irlandès i amb la promesa feta als participants que no es farien públiques fins que els protagonistes haguessin mort, el cas podria prendre una nova direcció i afectar a algunes figures del moviment republicà. En aquest sentit fa unes setmanes ja van arrestar el veterà Ivor Bell, de 77 anys, a qui també es relaciona amb aquest cas.

McConville, vídua i mare de deu fills, era una dona d'origen protestant convertida al catolicisme que vivia en un barri catòlic de Belfast i de qui es creia que passava informació a l'exèrcit britànic. L'IRA no va reconèixer el seu assassinat fins al 1999 i les seves restes mortals van ser descobertes per casualitat l'any 2003 a la platja de Shelling Hill, al comtat de Louth, fronterer amb Irlanda del Nord i d'on ara Gerry Adams és diputat al Dáil.

Poc abans de començar a declarar, Adams va recordar que mai no havia amagat la seva relació amb l'IRA però que no tenia res a veure amb el cas McConville i va denunciar que trobava sospitós que el cas sorgís en ple període electoral (hi ha comicis locals i europeus el proper 23 de maig). També Mary Lou MacDonald, número dos dels republicans i cara visible del partit a Dublin, va afirmar que la detenció s'havia dut a terme per tal de danyar la imatge d'Adams i del Sinn Féin.

URL curta: ves.cat/ktr6

Foto original

 

Publicat a Política

Com cada mes de gener la desclassificació de documents oficials datats trenta anys enrere fa sorgir a la llum pública tot tipus d’històries rocambolesques que expliquen els secrets dels governs irlandès i britànic. De vegades són ximpleries insignificants però d’altres són afers que en cas d’haver-se dut a terme haurien tingut un gran impacte a la societat.

Durant aquests dies s’han desclassificat els documents del 1983, entre els que destaca el pla estudiat pel govern de Margaret Thatcher per redibuixar la frontera entre la República d’Irlanda i el Nord. L'objectiu era de crear zones de població més homogènia i d’aïllar les dues parts enfrontades en aquella època considerada com els anys de plom dels Troubles en què la violència sectària entre catòlics i protestants era el pa de cada dia.

En un document de l’Oficina d’Irlanda del Nord preparat per un professor de la Queen’s University de Belfast es suggeria dividir la zona sota administració britànica en dues parts, una de les quals, amb uns 500.000 habitants i formada per àrees de Fermanagh, sud d’Armagh i bona part de la ciutat de Derry, passaria a formar part de la República; l’altra romandria al Regne Unit.

Una petita curiositat del pla és que Belfast Oest seria un enclavament catòlic, a l’estil de Berlin Oest, que formaria part de la República i que estaria envoltat d’un mur fent que, de facto, fos un gueto. Aquest enclavament va ser un dels factors més importants a l’hora de rebutjar el pla perquè hauria estat massa complicat de mantenir-hi la seguretat, tant al lloc en si com a una possible carretera d’accés des de la República.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/ifoo

Publicat a Política

El Sinn Féin (SF) va enviar una queixa formal a la BBC després que John O'Dowd, ministre nord-irlandès d’Ensenyament, fos etiquetat amb les sigles “SF IRA!” en un paper on s'indicava la posició d’O’Dowd al plató del programa de televisió Question Time. Aquestes sigles van ser utilitzades per grups unionistes durant els anys vuitanta i noranta en la seva campanya contra els membres del Sinn Féin i els seus familiars.

O’Dowd s'ha mostrat perplex pel fet que una institució del periodisme com la BBC utilitzi simbologia dels anys de plom del conflicte nord-irlandès, sobretot tenint en compte que ja fa 15 anys que va signar-se l’Acord de Divendres Sant. El ministre ha explicat que va anar al programa per questions de respecte i d’igualtat vers els ciutadans assegurant que abans de l’inici del programa li van ensenyar el plànol amb la ubicació de tots els convidats i només hi havia escrit “SF”.

Per la seva banda la BBC ha demanat disculpes per l’ofensa i ha reconegut que les paraules utilitzades eren ingènues i insensibles. Segons la cadena de televisió, la nota va ser escrita per un dels tècnics per al seu ús individual i de cap manera el programa Question Times aprova o autoritza aquests termes.

Font: Newstalk i RTÉ

URL curta: ves.cat/goBG

Foto original

Publicat a Política
Diumenge, 12 de maig 2013 00:00

Els "murs de la pau" aniran a terra

Peter Robinson i Martin McGuinness, primer ministre i viceprimer ministre del govern nord-irlandès, respectivament, han acordat d’enderrocar durant els propers 10 anys els eufemísticament anomenats “murs de la pau”. Aquests murs, uns 60 en total i que en alguns casos arriben als 5,5 metres d’altura, separen els barris més conflictius de les principals ciutats del Nord com Belfast, Derry i Portadown a fi d’evitar incidents entre catòlics i protestants. L’enderroc es durà a terme esglaonadament i es convidarà les dues comunitats a arribar a un acord per saber quina seria la millor manera de fer-ho. Nogensmenys, els aldarulls arran de la retirada de la bandera britànica de l’ajuntament de Belfast el passat desembre fan preveure que no serà fàcil.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/f4Fq  

Publicat a Despatxos

La decisió municipal de retirar la Union Jack de l’ajuntament de Belfast i d’hissar-la només durant 17 dies assenyalats de l’any va desencadenar violentes protestes que han durat des de llavors. Ara alguns unionistes volen anar, literalment, una mica més enllà i han preparat una marxa cap a Dublin, prevista a principi de gener, per demanar la retirada de la bandera irlandesa de la Leinster House, la seu del Parlament.

Els organitzadors de la iniciativa, agrupats sota el People’s Forum, no només demanaran la retirada de la tricolor sinó que també exigiran al govern de Dublin que no fiqui el nas en els afers nord-irlandesos. Fa unes setmanes, en publicar-se l’informe De Silva referent a la passivitat i fins i tot col·laboració de la policia nord-irlandesa en l’assassinat de l’advocat Pat Finucane, el Taoiseach Enda Kenny va demanar al govern britànic una investigació pública.

Font: Belfast Telegraph

Publicat a Política
Divendres, 21 de desembre 2012 00:00

Trobada a Belfast per aturar la violència

Des que el passat 3 de desembre l’ajuntament de Belfast va votar de retirar la bandera britànica de davant de l’edifici consistorial només fent-la onejar 17 dies assenyalats de l’any, les protestes s’han anat succeint amb el resultat d’uns 40 policies ferits i desenes de detinguts, alguns dels quals menors de 15 anys. Polítics dels dos bàndols han rebut amenaces de mort i fins i tot 5 han rebut una carta amb una bala a dins; també s’han rebut diversos paquets sospitosos al parlament d’Stormont. Per posar fi a la violència el líder de l’Alliance Party, David Ford, ha fet una crida perquè els 5 partits més importants a l’assemblea nord-irlandesa donin una resposta conjunta que calmi la situació.

Font: Newstalk

Publicat a Despatxos
Dijous, 13 de desembre 2012 00:00

El cas Finucane treu les vergonyes del Regne Unit

La publicació de l’informe encarregat pel govern britànic a l’advocat Sir Desmond de Silva ha deixat amb la cara vermella el Regne Unit després d’arribar a la conclusió que els serveis d'intel·ligència britànics no van fer res i fins i tot van col·laborar d’alguna manera en l’assassinat a Belfast per part dels paramilitars unionistes de la Ulster Defence Association de l’advocat catòlic Pat Finucane davant de la seva dona i els seus fills l’any 1989.

Entre d’altres coses l’informe diu que el Royal Ulster Constabulary (RUC), el nom que llavors rebia la policia nord-irlandesa, no va avisar Finucane que era un objectiu dels paramilitars ni va fer res per tal de protegir-lo. Finucane era vist per les forces de l’ordre com un problema arran de la seva professionalitat i determinació, tant defensant catòlics com protestants. L’informe també explica les múltiples filtracions de la policia cap a paramilitars unionistes.

La investigació va ser feta d’una manera poc professional deliberadament per tal de dificultar que se sabés la veritat. Per exemple, l’arma utilitzada en l’assassinat havia estat robada a l’exèrcit britànic i un cop recuperada pel RUC la van tornar a l’exèrcit, impossibilitant així, la recollida d’algunes proves importants de balística.

Un cop llegit l’Informe de Silva, de 500 pàgines, el premier britànic David Cameron va dir que ho sentia profundament però això no va ser suficient per a la família de Finucane que, a través de la seva vídua Geraldine, va afirmar que la investigació havia estat una farsa i un encobriment de la veritat; també va tornar a demanar una nova investigació però feta per algú independent, denunciant que Sir Desmond de Silva va ser designat pel govern britànic i que, a més, té estrets vincles amb el Partit Conservador.

El govern irlandès també ha demanat una investigació pública independent i és que sembla ser que, en el cas Finucane, el Regne Unit té molta porqueria amagada sota la moqueta. Aquesta investigació pública ja ha estat promesa en d’altres ocasions, per exemple per Tony Blair, però mai no s’ha arribat a concretar.

Font: Irish Independent

Foto original

Publicat a Política
Diumenge, 11 November 2012 00:00

Taoiseach i Tánaiste cap al Nord

El Taoiseach Enda Kenny participarà avui als actes de commemoració de l’atemptat perpetrat per l’IRA a Enniskillen (Comtat de Fermanagh) on fa 25 anys van morir 12 persones; per la seva banda, el Tánaiste (viceprimer ministre) Eamon Gilnore dipositarà una corona de llorer al Cenotafi de Belfast durant la celebració del Remembrance Day, dia en què es recorda els soldats morts a les guerres mundials. En els darrers anys l’ajuntament de Belfast havia convidat el govern irlandès però no hi havien enviat mai ningú.  Així doncs, Eamon Gilmore serà el primer ministre d’un govern de la República d’Irlanda a assistir-hi.

Font: RTÉ

Publicat a Despatxos
Dilluns, 05 November 2012 00:00

Investigació de l’atemptat d’Enniskillen

La policia nord-irlandesa ha informat que tornarà a investigar l’atemptat que va tenir lloc a Enniskillen (Comtat de Fermanagh) el 8 de novembre del 1987 quan, sense cap avís previ, una bomba va explosionar en un cenotafi (tomba honorària buida) durant la celebració del dia del Record (Remembrance Day). L’acció va causar 11 morts i 63 ferits, un dels quals va romandre en coma fins que va morir 13 anys després. Tot i que se sap que l’autoria va ser de l’IRA mai no s’ha condemnat ningú i la nova investigació intentarà esbrinar si es poden inputar càrrecs a algú.

Font: The Journal.ie

Publicat a Despatxos
Divendres, 02 November 2012 00:00

Assassinat d’un funcionari de presons

Ahir cap a les 7h30 del matí David Black conduïa el seu cotxe per l’autopista M1 en direcció al seu lloc de treball a la presó de màxima seguretat de Maghaberry (Comtat d’Antrim) quan un dels passatgers d’un vehicle amb matrícula de Dublin va començar a disparar diversos trets; de moment no se sap si Black va morir a causa dels trets o per l'accident en haver sortit de la via. El PSNI creu que l’acció és obra de dissidents republicans contraris al procés de pau i és que ja feia temps que se sospitava que actuarien, fins al punt que el risc d’atemptat s’havia mantingut “sever” a Irlanda del Nord mentre que a la resta del Regne Unit s’havia rebaixat fins a “moderat”. Les autoritats d’una i altra banda de la frontera han condemnat enèrgicament l’atemptat.

Font: Irish Times

Publicat a Despatxos