Liffey

A+ A A-

Homenatge a Jack Nalty, mort a la Batalla de l’Ebre

Homenatge a Jack Nalty, mort a la Batalla de l’Ebre Placa dedicada a Jack Nalty / Foto: Seán Crowe via FB

En el 80è aniversari de la seva mort, el brigadista irlandès Jack Nalty va ser homenatjat ahir al migdia per l'East Wall History Group, societat d'història d'aquest barri portuari i de classe treballadora de la capital, i pels Friends of the International Brigades Ireland (FIBI), un grup dedicat a l'estudi i a la preservació de la memòria dels irlandesos que van formar part de les Brigades Internacionals.

Els participants van anar guiats per un gaiter des de la Saint Joseph's School fins a l'East Wall Road, on es va descobrir una placa commemorativa (foto). Després l'acte va continuar al Seán O'Casey Community Centre, on hi va haver refrigeris, una exposició i un documental.

Nalty va ser un dels molts joves irlandesos, plens d'ideals, que van anar a lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, tot i que també n'hi va haver que van lluitar pels franquistes, atès que com a fervents catòlics, no podien concebre que es cremessin esglésies i s'assassinessin capellans; els que van combatre amb el nacionals van ser coneguts com a “camises blaves”, un nom que encara avui s'utilitza a l'hora de descriure algú ultracatòlic i conservador. Es calcula que uns 700 van lluitar al bàndol franquista i uns 300 al republicà.

Nalty va néixer a Galway però a l'edat de sis anys la seva família va traslladar-se a East Wall (Dublin 3). Va ser membre de l'IRA durant la Guerra d'Independència i després va esdevenir sindicalista, representant uns 600 treballadors del ram del petroli al port de Dublin. L'11 de desembre del 1936 va viatjar a Espanya, essent un dels primers irlandesos a fer-ho, i durant unes dues setmanes va rebre formació a Albacete; va entrar en combat el dia de Sant Esteve a Lopera (Jaén).

Dos dies després va ser greument ferit a Villa del Río (Córdova), fins al punt que alguns dels seus companys pensaven que no sobreviuria, tot i que va resisitir i va poder arribar a l'hospital, on hi va romandre tres mesos; malgrat el mal tràngol, Nalty va tenir més sort que vuit companys irlandesos que van morir a la població cordovesa, inclòs Tommy Wood que, amb només disset anys, va ser la víctima irlandesa més jove d'aquella guerra.

Després va ser enviat cap a Irlanda però el 10 d'abril del 1938 va tornar a la península ibèrica, incorporant-se al Batalló Britànic i és que la Columna Connolly, formada per irlandesos, només havia durat tres mesos, de febrer a abril del 1937, essent totalment delmada per les nombroses baixes. Nalty va ser un dels pocs irlandesos que hi havien anat a final del 1936 que va tornar a lluitar, la resta, o bé van morir o bé en van tenir prou amb una vegada.

La darrera carta escrita a la seva mare data del 24 d'agost del 1938 i segons diverses fonts, va morir el 23 de setembre d'aquell mateix any en plena Batalla de l'Ebre, quan ja s'estaven desmantellant les Brigades Internacionals. Fins ara no se sap on està enterrat perquè no hi ha cap làpida amb el seu nom.

D'altra banda, el de Nalty és un dels noms que ha perdurat en el temps gràcies a la popular cançó “Viva la Quinta Brigada” de Christy Moore (vídeo a sota), on hi apareix juntament amb els seus companys combatents a Villa del Río.

Foto original

Media

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.