Liffey

A+ A A-

Malgrat que al cens quinquennal hi ha molts irlandesos que asseguren que poden parlar gaèlic, confonent il·lusió amb realitat, la majoria de la població només és capaç de dir algunes frases curtes que recorden de quan van estudiar la llengua a l'escola durant 14 anys, evidenciant així que la manera d'ensenyar el gaèlic és totalment errònia; en aquest sentit, l'aprenentatge se centra en literatura i poemes antics que la gent memoritza fins al dia de l'examen però que oblida completament l'endemà de la prova.

Una altra il·lusió que no s'adiu amb la realitat és la situació lingüística a les Gaeltachtaí (plural de Gaeltacht, zona on la llengua predominant és el gaèlic), i és que molta gent pensa que quan hom va a una d'aquestes zones, amb les bosses més importants de parlants a Kerry, Connemara (Comtat de Galway) i Donegal, tothom parla irlandès en les activitats del dia a dia.

Això és el que li va passar a una parella de Cork que va anar de visita a Dingle (Comtat de Kerry), una població que oficialment està situada en una Gaeltacht. Segons l'home, cap de les persones amb qui van interrelacionar-se en diversos establiments comercials, tant a l'hotel com a les botigues de Dingle, sabien parlar gaèlic; a més, tothom ho trobava normal i en cap cas van disculpar-se. Això sí, molts dels rètols amb el nom de les botigues, dels carrers o senyals indicant llocs d'interès estaven en gaèlic.

Per la seva banda, Áine Moynihan, planificadora lingüística a Dingle, ha lamentat que la parella no trobés ningú que parlés gaèlic però ha assegurat que de parlants n'hi ha, això sí, ha reconegut que hi ha molta feina a fer i que preparen un pla d'ajuda per a aquells que vulguin millorar el seu domini de la llengua. De moment estan rebent suggeriments de la gent del poble que, segons Moynihan, s'hi hauria d'implicar plenament perquè el gaèlic és un atractiu que no tenen altres poblacions turístiques.

Font: Irish Independent

Publicat a Societat

Després de la bona acollida que la iniciativa va tenir durant el darrer Sant Patrici, la casa de patates xips Tayto etiquetarà en gaèlic les seves bosses, que en total sumen uns 31 milions d'unitats anuals i que es poden trobar a les prestatgeries de qualsevol establiment comercial. En aquest sentit, en la classificació de marques més icòniques entre els irlandesos, Tayto sempre ocupa les primeres posicions, juntament amb la llet Avonmore.

Durant els darrers dos anys l'empresa ha etiquetat puntualment en gaèlic però ara, després de rebre una bona resposta per part dels consumidors, ha assegurat que ho farà de manera permanent. Així doncs, d'aquí a unes setmanes les bosses de patates xips, de les quals n'hi ha de quatre sabors diferents, seran bilingües, tant les individuals com els packs de sis.

Les paraules en gaèlic seran les següents:

Les de formatge i ceba seran “Brioscáin Phrátaí Faoi Bhlas Cáise & Oinniúin”
Les de sal i vinagre seran “Brioscáin Phrátaí Faoi Bhlas Salainn & Finéagair”
Les de bacó fumat seran “Brioscáin Phrátaí Faoi Bhlas Bagúin Dheataithe”
Les de còctel de gamba seran “Brioscáin Phrátaí Faoi Bhlas Manglaim Cloicheán”

Publicat a Societat

Avui més de 30.000 alumnes repartits entre 320 escoles afrontaran el repte de parlar gaèlic durant tot el dia en una jornada batejada com a Gaeilge24 (gaeilge és el nom que rep la llengua en gaèlic). L'esdeveniment estarà coordinat per la històrica entitat en defensa de la llengua irlandesa, Conradh na Gaeilge (Lliga Gaèlica), i enguany s'arriba a la cinquena edició, que té premi especial i és que és la primera vegada que s'ha aconseguit la participació d'escoles dels 32 comtats irlandesos.

Segons Niall Comer, president de Conradh na Gaeilge, la iniciativa té l'objectiu d'aportar al jovent una experiència positiva amb la llengua, una cosa que no sol ser habitual a les escoles puix que el mètode emprat per a ensenyar la llengua, molt basat en literatura i poesia i no en situacions del dia a dia de la vida moderna, fa que per a molts alumnes l'experiència sigui un mal tràngol, a banda que quan acaben l'escolarització no en saben ni un borrall.

El Gaeilge24 no només es farà a les escoles sinó que també s'encoratjarà els alumnes d'estendre-la als membres de la seva comunitat local, encara que sigui utilitzant quatre paraules que recordin de quan estudiaven, és a dir, el que popularment es coneix com a "cúpla focail" (unes quantes paraules). A més, es farà una col·lecta i els diners recaptats es destinaran a promocionar el gaèlic arreu del territori.

Font: Irish Independent

Publicat a Cultura

El sistema escolar irlandès inclou l'estudi del gaèlic durant catorze anys però la llengua s'ensenya tan malament que després d'aquest llarg període d'aprenentatge, o més aviat de memorització, perquè és això el que fa que una bona part de l'alumnat, que només recorden algunes frases i paraules soles, els escolars irlandesos no saben parlar gaèlic.

La raó principal d'aquest fet és que el gaèlic no s'estudia com les altres llengües, és a dir, aprenent a tenir una conversa de coses del dia a dia, sinó que es fa mitjançant poemes i literatura farragosa. I entre les històries més conegudes hi ha les de Peig Sayers, un nom que només de sentir-lo a molts irlandesos els recorda les traumàtiques classes en què els van fer empassar el gaèlic d'una manera molt forçada.

Peig Sayers és considerada com una de les millors contistes irlandeses del segle XX, tot i que inicialment, quan l'any 1936 van començar a publicar les seves històries, va ser motiu de befa, especialment entre els habitants més cosmopolites de les ciutats d'Irlanda, a causa de les seves representacions sovint implacables de la duresa rural, les desgràcies familiars i el drama de la Gran Fam. Això va suposar que s'associés el gaèlic amb pobresa i misèria, fent que algunes veus en demanessin la retirada dels relats de Sayers del programa d'ensenyament.  

Ara, com a teràpia lingüística per a curar aquest trauma, s'ha organitzat un cap de setmana gaèlic a les Blasket, unes illes situades a la costa de Kerry on vivia la Peig i on es parlava únicament gaèlic. A demanda dels seus habitants, cansats de les duríssimes condicions de vida, sobretot per les inclemències del temps i l'aïllament, les illes van ser evacuades l'any 1953 i des de llavors no hi ha viscut ningú de manera permanent.

L'objectiu de la iniciativa és que els participants es deixin anar sense vergonya, oimés els que el parlen amb inseguretat, en un ambient on la llengua havia estat un element ben natural, lluny de les classes. A més, l'allotjament és a la mateixa casa de la Peig, que és una de les tres cases originals dels antics habitants de les illes que han estat restaurades i que pot encabir fins a trenta persones.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2w9Ipht

Foto original 

Publicat a Cultura

Ahir era An Lá Dearg (el Dia Roig) i a la tarda An Dream Dearg (el Moviment Roig) va omplir els carrers de Belfast amb milers de manifestants arribats d'ambdues bandes de la frontera, 12.000 segons els organitzadors, que van demanar una llei que oficialitzi l'ús de la llengua irlandesa al Nord i li atorgui els mateixos drets que a l'anglès.

La manifestació va començar a West Belfast, un dels bastions republicans de la capital nord-irlandesa, i va fer un recorregut fins al centre de la ciutat, on activistes de diferents associacions en defensa de la llengua van demanar la implementació de mesures de suport per als que parlen gaèlic, una demanda que segons diversos estudis i enquestes, té el suport d'una part important de la població i de la classe política. Entre altres coses la llei hauria de permetre l'ús del gaèlic a l'Assemblea d'Stormont, als jutjats, a l'administració pública i a la retolació dels carrers. 

Malgrat que l'Acord de Saint Andrew d'ara fa deu anys ja recollia aquesta possibilitat, fins ara no s'ha fet res i actualment aquest és un dels esculls més importants en la negociació entre republicans i unionistes a l'hora de formar un govern compartit, a banda de la depuració de responsabilitats en l'escàndol de les ajudes en l'ús d'energia neta per part de les empreses i dels casos d'assassinats durant els anys de plom dels Troubles que encara no s'han resolt (the Legacy).

De tota manera, Arlene Foster, cap de files del Democratic Ulster Party (DUP), ha suavitzat molt la seva posició en aquesta qüestió respecte al que deia durant la campanya electoral, quan va afirmar que si es feien concessions al Sinn Féin, al final seria com quan es dóna menjar a un cocodril, que després sempre torna a demanar-ne més. Amb tot, el DUP haurà d'afluixar perquè als comicis del 2 de març el seu avantatge d'escons respecte al Sinn Féin va passar de deu a només un.

Font: Newstalk

URL curta: bit.ly/2r52GlR

Foto original

Publicat a Cultura
Dijous, 04 de maig 2017 00:00

Més gaèlic al funcionariat

Els informes del Comissari Lingüístic sempre revelen que l'administració pública no està capacitada per complir la Llei de Llengües Oficials i és que qualsevol parlant de gaèlic que hi vulgui despatxar haurà de fer mans i mànigues per exercir els seus drets, fins i tot quan l'administració és a la Gaeltacht. Així doncs, Conradh na Gaeilge (la Lliga Gaèlica) ha demanat al govern que un de cada cinc nous entrants al cos funcionarial parli gaèlic, a banda de tenir tots els formularis disponibles en aquesta llengua; segons l'entitat, això encoratjaria molts ciutadans a fer servir més la llengua.

Font: RTÉ

URL curta: bit.ly/2qAQYw6

Publicat a Despatxos

Una nit de Halloween de fa 20 anys va engegar la televisió en gaèlic Teilifís na Gaeilge (TnaG), nom que al cap d'un temps canviaria a TG4 a fi de posicionar-se millor a la llista de canals disponibles per als teleespectadors irlandesos: RTÉ1, RTÉ2 i TV3. Avui, dues dècades després i també en una nit de Halloween, la cadena farà una gran festa a fi de celebrar l'efemèride just al mateix lloc on va començar, a Baile na hAbhann, a la Connemara (Comtat de Galway).

El camí no ha estat gens fàcil perquè al principi hi havia moltes reticències des del centralisme dublinès a fer una televisió en gaèlic, una llengua que es veia com una cosa del passat només parlada per gent gran resident en zones molt apartades a la costa oest. De tota manera, la pressió d'alguns polítics, com l'actual president de la República, Michael D Higgins, així com l'èxit de la cadena gal·lesa S4C van fer que el projecte tirés endavant.

Per tal de fer oblidar els tòpics sobre els parlants de gaèlic, des de l'inici el seu enfocament va ser molt modern, amb presentadors joves i atractius utilitzant la llengua en tots els àmbits, un fet que va trencar els esquemes d'uns quants dels seus detractors. L'atractiu de les presentadores va ser força criticat per alguns però segons afirma Pádhraic Ó Ciardha, sotsdirector executiu de la cadena, l'efecte visual a la tele és molt important i no té cap problema a reconèixer que la tria es va fer pel físic més que no pas per l'aptitud, tot i que la casa ha donat grans professionals.

Entre els programes més populars que s'han emès a TG4 hi ha el “Paisean Faisean” (Passion Fashion), presentat per Mairéad Ní Chuaig, en què tres nois havien de comprar roba a una noia i la noia triava el noi en funció de la roba que li havia comprat; el guanyador se n'anava a sopar amb la noia. També s'ha volgut tenir cura dels més menuts amb el programa de dibuixos animats Cúla4, que s'emet durant sis hores al dia, i no han faltat els serials de producció pròpia com “Ros na Rún”.

TG4 ha servit de trampolí per a alguns periodistes que hi van començar i que després han passat per d'altres cadenes. El cas més conegut és el de les germanes Gráinne i Síle Seoige. En el cas de la germana gran, Gráinne, que va presentar el primer telenotícies de TG4 i que hi va romandre fins al 1998, li va permetre de treballar a diverses televisions d'Irlanda i fins i tot de fer el salt cap al Regne Unit.    

Actualment la cadena emet un 60% del temps en gaèlic, una circumstància derivada pel cost de produir en aquesta llengua, i el 40% restant en anglès o altres llengües. L'audiència mitjana diària és d'unes 500.000 persones, una xifra considerable tenint en compte la gran varietat de canals que hi ha, sobretot els oferts en els paquets de les operadores de televisió per cable.

La festa d'aniversari, "TG4XX Beo”, serà retransmesa des de les 21h30 a les 23h30 per TG4.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2fmfX4B

Publicat a Societat

Qualsevol incident en què el gaèlic sigui el protagonista genera un encès debat entre defensors i detractors de la que la Constitució irlandesa descriu com a primera llengua de la República i el darrer episodi d'aquest particular serial va esclatar dijous passat a la ràdio pública en gaèlic RTÉ Raidió na Gaeltachta quan Cormac Ó Bruic, un jove originari de la península de Dingle (Comtat de Kerry), va denunciar que li havien prohibit de parlar gaèlic a la feina.

Segons Ó Bruic, tot i que a la majoria dels clients del pub de Cork on treballava se'ls dirigia en anglès, a no ser que s'identifiquessin com a parlants de gaèlic, el seu cap li va dir que parlés només en anglès adduint que havia rebut queixes de la clientela perquè no entenien el que deia quan parlava gaèlic amb algú altre. En veure denigrada la seva dignitat Ó Bruic va decidir de deixar la feina.

Per la seva banda, el pub, anomenat Flying Enterprise, ha assegurat via xarxes socials que aquest afer no té res a veure amb el gaèlic sinó amb el fet que al pub hi treballen setanta persones de sis nacionalitats diferents i que per motius pràctics és millor que tothom parli anglès; també ha volgut recordar que no va fer fora el treballador, ni tenia la intenció de fer-ho, sinó que va ser Ó Bruic qui va decidir de marxar. De tota manera, les explicacions no han servit de gaire i el comunicat ha rebut com a resposta una gran quantitat de comentaris negatius.

La reacció de les entitats en defensa del gaèlic ha estat immediata i el col·lectiu Gael-Taca de Cork va manifestar-se davant del pub dissabte al migdia, lluint pancartes de denúncia (foto) i fent una crida a boicotejar l'establiment. També s'ha fet sentir la Lliga Gaèlica (Conradh na Gaeilge) que, de la mà del seu secretari general, Julian de Spáinn, ha demanat que es faci urgentment una llei que protegeixi els drets dels parlants de gaèlic al lloc de treball, remarcant que és difícil de creure que no es permeti a un empleat de parlar la llengua oficial de la República.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2cmznSj

Publicat a Societat

Ahir era el dia del debat electoral a la televisió pública en gaèlic TG4 i va quedar clar que el que la Constitució irlandesa anomena “primera llengua oficial” travessa per una situació molt delicada. Només un dels set candidats, el laborista Michael D. Higgins, té fluïdesa en gaèlic i la resta van deixar anar la frase típica en aquests casos “no el parlo bé i m'agradaria millorar-lo”. De moment l'única presència visible de la llengua irlandesa continuarà sent als senyals del carrer.

Amb aquest panorama de només un parlant dels set participants la major part del debat va fer-se en anglès i van continuar els retrets que han estat habituals des que va començar la campanya a excepció del passat de McGuinness. Els atacs van centrar-se en el candidat que per primera vegada supera el laborista Higgins i que lidera les darreres enquestes, l'independent Seán Gallagher, a qui van criticar pels seus vincles amb el Fianna Fáil. El proper dilluns es farà l'últim debat televisiu de la campanya al programa d'RTÉ The Frontline.

Font: RTÉ 

Publicat a Política

Hi ha qui diu que el gaèlic no serveix per a res però pel que s'ha pogut veure amb una resolució de l'Alta Cort això no és ben bé així i hi ha qui l'utilitza per tal d'escapolir-se de la justícia. No és la primera vegada que algú aprofita d'aquesta manera tan estricta la legislació, que obliga l'administració pública a practicar el bilingüisme o fins i tot a donar preferència al gaèlic.

El cas concret d'un conductor resident a Swords (nord de Dublin) i jutjat el passat mes de juliol perquè s'havia passat de frenada amb la beguda anant a 80 km/h en una zona limitada a 50 km/m podria crear un perillós precedent; els seus advocats van al·legar que el seu client hauria d'haver rebut dos documents, un en anglès i un altre en gaèlic, però només va rebre la versió anglesa.

El jutge, davant l'evidència que això era un incompliment de la Llei de Trànsit del 2010, va enviar el cas a l'Alta Cort que, mitjançant el jutge Seamus Noonan, ha determinat que el fet que la policia només entregués el resultat de l'alcoholímetre en anglès invalidava el document com a prova. Així doncs, es preveu que fins que no s'adapti l'alcoholímetre a la llei hi pugui haver centenars d'automobilistes que apel·lin al gaèlic per tal de no ser condemnats ni acumular punts al carnet.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/mfN1

Publicat a Societat
Page 1 of 6